Doubtfull sound.
Com haviem dit, aclaracions..
Un Fiord es una vall creada per una glacera que arriba fins al mar i aqui tenim el fiord format. Un Sound es una vall formada per un riu en un territori que posteriorment s ha acabat enfonsant i ara es troba mig enfonsat al mar, aixo es un Sound. Doubtfull es un sound, milford, el mes famos, que dema sabrem si fama merescuda o deguda al "facil" acces.. Es un fiord.
Pq es diu Doubtfull? El famos capita cook, i sino es famos en el nostre viatge ho sera (despres anem a les illes cook) Va passar per davant el sound i observant els vents va decidir no entrarhi amb el vaixell, tenia dubtes de si podrien sortirne, doncs els vents sempre hi bufaven cap a l'est, molt facil entrarhi pero una autentica trampa, despres no hi ha com sortirne.. D aqests dubtes el nom.. Doubtfull. I com deiem, sino qeda clar.. Wikipedia ;)
Be doncs ens hem llevat amb calma, i a les 9.45 puntualment ja erem a port.. a Pearl Harbour.. Comencem a dubtar de la originalitat dels noms d aquesta gent.. L excursio d avui consta de tres parts,
1. Creuar el Manapouri
2. Baixar amb bus els 700m de desnivell entre el Manapouri i el sound, el mar.
3. Navegar pel sound.
Primera part, freeda.. Be, aixo les altres tambe. Hem sortit entre mig d una boira baixa matinal que s anava aixecant i ens anava deixant veure el llac, el reconegut com a mes maco de NZ, i part de l estranger hi afegiriem.. es molt maco,i ja tens pics immensos que hi cauen a sobre, el Manapouri es un llac, no de mides catalanes, que no ens confonguem.. Tampoc es el Titicaca, pero un entre mig si.. La poblacio de Manapouri es mes o menys al mig del llac, i fins l altre extrem tardem aprox 1h de barca, rapideta.. Estem a coberta patint fred i vent pero disfrutant de les vistes, boscos i molses van a parar directmnt a l aigua.. Ja veureu fotos, q no se explicarho tu.. X sort dins hi havia un parell de termos amb cafe i te calents.. Mes q x la beugda x escalfar les mans.. En el vaixell, on a ple estiu seriem 50 o 60 som unes 15 persones, americans, un senyor gran de la illa nord, una parella de catalans de viatge amb la criatura.. d'un anyet.. I altres q ni ideia.. I el capita, que igual com el capita del seguent vaixell i el conductor del bus van explicant curiositats dels llocs per on passem..
Paradeta x canviar de transport i lali ni temps x un piti.. Bus i baixada cap al sound.. De cami veiem el bosc d aprop.. Es un bosc tropical.. Molt humit, molt dens.. I jo crec q hi ha uns arbres que son falgueres, pero arbres de diversos metres.. Be, q una corva mes i oooh..el sound al fons, una entrada de mar entre muntanyes, no es veu el mar, les grans montanyes el tapen.. Maquissim, i totalment verge, ni una petita edificacio en km a la vista que tenim, i amb el sol q fa dia perfecte x uns vistes excepcionals :)
Arribem, a si, una petita edificacio, ok.. Al costat d una de les centrals electriques mes grans de NZ.. Pero desde alla dalt no es veia, i la planta esta construida dins la muntanya.. Rollo el dolent del James Bond.. Despres la visitarem..agafem el barquet, una miqueta mes gran q el d abans, pero seguim sent els 15..
Pq diuen q es mar pq sino.. Es un mirall.. Quiet, mes quiet q el llac diria jo, el paissatge increible, petites illetes a rebossar de vegetacio en mig del sound els arbres que salten cap al mar, el cel blau amb algun nuvolet per ferlo mes creible, tot precios. Els pics nevats no els deixem de veure en tota l estona, i primera visita..els pinguis blaus.. 4 q es passegen pel llac nadant.. Minis, costa veurels, aixo es cert, pero alla son, es van capbussant i treient el cap uns metres mes enlla, el capita diu q el vaixell els intimida.. Tot i haver parat maquines al veurels.. Minuts despres, segona visita, i l ali q salta.. Els dofins de bec de botella crec q han explicat, parlen en NZ i te tela.. Tb un grupet de 5o6 q van direccio al mar.. Algun fa un salt espectacular dels seus pero sense acostarse massa al vaixell.. I vinga seguim, 3a visita.. Les foques.. Una petita colonia just sota el cartell de reseva marina,. Ho tenen molt clar sembla.. L excursio em recorda a un cd dels manel.. Cada vegada agrada mes i mes tot i ser el mateix.. Arribem fins al mar i veiem grans ones on el mar de tasmania i el sound s ajunten, una petita illeta les provoca.. Despres mitja volta i tornada, la tornada encara mes maca, sera q el sol es mes avall, o nose q.. Quan ens acostem a les costes podem veure petites cascades que cauen al mar desde diverses alçades.. I arribem a port again..
Ara fem visita a la planta electrica.. Una central electrica que fa baixar aigua del llac manapouri al sound aprofitant els 700m de desnivell que hiha. La planta es tota una excavacio a la muntanya, impressinant.. Pero qui en vulgui detalls q pregunti q sino aixo sera un llibre mes q un post.. Algu llegint encara?
Bus i tornada pel manapouri, aixo si amb el sol ponentse, no cal dir q l espectacle es com es, no? Una passada.. I ara re, cami cap a Milford.. Son 160km de carretereta, unes 2o3hores, condueix l ali q jo estic amb lesqena fina.. Pararem a mig cami a algun dels campings q hi hagi... Mmmm... Pos no, no nhia.. O no tenen power.. Que no tenen llum, tant x tant fem cami.. La lluna es una lluna plena maquissima i q fa brillar les muntanyes nevades q ens acompanyen tot el cami.. He dit q era maquissim? Dema ja ho veurem de dia, avui ho gaudim de nit :)
Arribem a Milford tardissim, de matinada.. A les 20.30! Recepcio tancada of coz, pero ens qedem i agafem llum, dema ja passarem x recepcio.. I sopant seguint mirant Sherlock Holmes, anem a dormir tardet.. Son les 11 aprox...
